dimarts, 5 de maig del 2015

M’agradaria

 

M’agradaria

que per la boca t’entres

la meva humanitat,

 cavalcar amb tu

sobre un prat de coto,

que estiguis davant meu

quan entri al teu palau.

Amb les meravelloses

muntanyes a l’abast,

pessigar la punta del cim

dels meus somnis.

Assedegat,

reposar i veure en el teu pou

de la vida,

recórrer la llarga pell

que la vista té a l’abast

davant seu,

inacabables els entramats

de camins per on transitar,

plenament convençut

del teu desig

de restar amb mi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada