M’agradaria
que per la boca t’entres
la meva humanitat,
cavalcar amb tu
sobre un prat de coto,
que estiguis davant meu
quan entri al teu palau.
Amb les meravelloses
muntanyes a l’abast,
pessigar la punta del cim
dels meus somnis.
Assedegat,
reposar i veure en el teu pou
de la vida,
recórrer la llarga pell
que la vista té a l’abast
davant seu,
inacabables els entramats
de camins per on transitar,
plenament convençut
del teu desig
de restar amb mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada