M’agradaria tant

 

M’agradaria tant

que el meu somni

fossis tota tu,

que la pell rosada

fos el límit

de la meva mirada.

Que ton respirar

fos lliure

d’adaptar-se al meu

i ajuntar-se el nostre alè

a la sortida dels llavis.

M’agradaria tant,

que el teu cos cavalques

a l’aire per sobre meu,

braços en creu

i cabells a l’aire,

onejant el vell púbic

per sobre la muntura.

M’agradaria tant

que no fos el calendari

qui ens manes les trobades.

M’agradaria tant

que el teu rostre fos sempre

un somriure etern

i m’acaronessis

tendrament

la galta on deixes

el darrer petó.

M’agradaria tant

que en lloc de somni

fos una llum desperta,

d’un dia qualsevol.