La fràgil mirada

 

The summer days are gone too soon You shoot the moon And miss completely And now you're left to face the gloom The empty room that once smelled sweetly Of all the flowers you plucked if only You knew the reason Why you had to each be lonely Was it just the season? Now the fall is here again You cant begin to give in Its all over When the snows come rolling though You're rolling too with some new lover Will you think of times you've told me That you knew the reason Why we had to each be lonely It was just the season

Los días de verano se acercan saltas la Luna y te pierdes completamente. Y ahora te dejan sola para afrontar sola el abatimiento en la habitación vacía que una vez olió dulce debido a todas las flores que deshojaste poco a poco Porque elegiste estar sola te gusta esa sensación? Ahora el otoño ha llegado de nuevo No puedes empezar si todo está acabado Cuando las nieves comienzan a caer tu estás rodando con otro nuevo amante Podrás pensar en las veces que me has dicho porque tenemos que estar solos... solo es una sensación.

 

 

La fràgil mirada

que tapa la lluna

amb sons rajos

m’oculta de tu

i no et veig.

Estic tant a la vora

que sento la fragància

i escolto els batecs

del cor,

però on ets

no em deixes veure’t.

Surt sota la lluna

i no vulguis viure

sense mi.

Vindran temps nous

i ens queixarem

de les velles decisions.

Ho entendria

si no sabessis

que el meu cor

només batega per tu.

Ara marxa la primavera

amb les seves olors

i em quedarà només

el record.

Vindrà l’estiu

amb les festes

que no es faran.

La tardor portarà pluja

i no solament als ulls,

i esperaré el fred

i per a què?

Per esperar

el demà tot sol?