He gaudit aquesta nit
del somni del teu cos.
He jugat amb postures
tan agosarades
que fins i tot en escacs,
serien d’escac i mat.
Però era un somni.
En despertar-me
per alliberar-me
de sensacions dolentes,
ja no hi erets.
Ets el meu fantasma personal,
em crides per les nits
i em fas arrossegar
les teves cadenes de plaer.
Fins quan, aquest somni,
ho deixarà de ser?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada