Em deix per a després
pensar en el demà,
només reviure els records
dels cossos tot jugant.
Fora roba,
el cos nu,
entre les mans
i entre la boca,
tot despulla,
tot se’n va,
res queda entre nosaltres
que ens pugui destorbar.
Dis-me si tens la mateixa dèria
que em fa patir a mi,
dis-me si tots dos
la podem combatre
fins a la fi.
Recorda’m
com hem passat la nit,
que anava
i que tornava
en aquell nostre llit.
Reconèixer el tacte de la pell,
entre mons dits
i descobrir rere seu
el volum del teus pits.
Tinc una dèria
que a ningú he dit
i és que amb el temps
he descobert,
que estic boig
per estar la resta
de la vida lligat als somnis
que visc
quan estic vivint amb tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada