El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Avui m’he llevat
nu i desemparat,
m’han pres
el bes dels llavis
i el tacte dels dits.
Adéu pell amb pell,
adéu carícies callades,
adéu redescobrir
camins oblidats
en el temps,
adéu cavalcades
per planures desertes.
Adéu, fins quan?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada