Rere les últimes paraules,
m’ha arribat l’olor del teu cos,
el regust dels teus llavis
passejats per sobre
per aquella crema
que els suavitza.
Després el record
del teu onejant-se sobre meu,
en una cavalcada furtiva,
silent,
lluny de paraules
que ens podrien distraure
del nostre propi desig.
Tot el que estava guardat
en el temps del silenci,
m’ho has tornat a dur
a pesar del teu interès..
Rere les últimes paraules,
m’ha arribat de nou la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada