Quan estava estudiant, vivia en una residència

 

Quan estava estudiant, vivia en una residència.

Allí fèiem de tant en tant algun ball sota vigilància

amb les noies d’una residència femenina.

A final de curs els monitors ja no vigilaven tant

i de vegades es colava alguna noia que no era de la residència.

En el cas que ara ens toca, una noia del meu poble,

veïna va venir per gaudir de la festa.

Com sempre passa, hi ha alcohol  que entra desapercebut

i va baixant per la gola de la gent.

Jo en aquella època no era d’anar-hi,

i em quedava estirat al llit escoltant la música

que es colava per les parets i passadissos.

Però aquell dia vaig anar a xafardejar,

ni em van deixar entrar a la sala de ball.

La meva veïna, m’agafa de la mà i em diu:

Ha vingut la meva parella a xafar-me la festa,

ja tenia mirat un paio per passar-m’ho be i ara me l’ha fotut. Jo li dic: Què?

Tu tens una habitació per amagar-me una mica?

Si, però no podem dur noies a l’habitació!

Però jo sóc la noia, sóc una veïna!

Va insistir tant que vaig pregar perquè ningú ens veies.

Vam arribar sense interrupcions. Renegant de la parella per haver vingut.

Però ja saps que no està be que l’enganyis en un altre!

Si Home!, no es enganyar, primer perquè no li diré

i després perquè només es per desfogar-me.

Jo, ja vaig veure que el beure era el problema.

Tu has begut bastant, no? Una mica!

Al cap de mitja hora em va fer anar a veure si encara hi era.

En tornar em va fer explicar-li tot.

Li vaig dir que havia parlat amb ell i es va posar nerviosa,

però la vaig tranquil·litzar, després li vaig dir que havia dit

que m’havia dit que es quedaria fins al final per si venia ella.

Aquí va agafar un enfado monumental.

Ara m’ha fotut lo pla, ja no ho podré fer,

tan esperar per a no res! Anava repetint i bevent d’una petaca

que no m’havia fixat que portava. Què és? Gisqui!  En vols! No!

Al cap d’una estona, diu de cop jo no em quedo amb les ganes,

ja m’havia fet la idea i ho vull fer, ho necessito.

Pel que es veu quan se li posava alguna cosa a la ceba, l’havia de fer.

Pues, ves una altra vegada a la festa i busca al que volies i ho feu!

Que vols que em matí? No!

I que faràs? Em mira i diu amb tu. Jo! Estàs boja?

Sense donar cap resposta, es despulla

i em diu que no tens res aquí davall, tocant-me els baixos.

Amb ella despullada i amb el tocament,

es va fer evident que hi havia alguna cosa.

Va buscar el camí per arribar-hi, i el va trobar ràpidament tot

i que maldestre per la beguda.

Molest pel que havia dit, la volia castigar

fent-li provar el gust del que havia menystingut .

Per a ella no era cap problema, i pel que vaig notar, per a mi tampoc.

No em pensava que estès tant bona, la qual cosa va fer

que encara surtis guanyant amb aquest intent d’obligar-me a fer-li l’amor.

No ho vam fer al meu lli, havia de pujar a la llitera,

ens vam tirar a la primera que vam trobar.

Veritablement en tenia moltes ganes de fer-ho,

i pel que es veu tant li feia amb qui.

Seguint la tradició que havia instaurat amb la

que m’hi havia introduït en aquests afers,

ho vam tornar a fer i per l’altra banda.

No va dir que no, així jo també podia jugar amb els seus pits,

que al llarg dels anys ha estat una costum

que m’ha agradat anar fent sovint.

Quan vam acabar em va dir, d’això ni una paraula a ningú.

Quan em vaig quedar sol, vaig pensar,

avui a la teva parella no li podria dir perquè ja fa hores que se n’ha anat,

i a tu em sembla que d’això no te’n recordaràs.

Un altre que s’emprenyaria aquella nit, era el titular del llit,

rebregat i tacat de sement, però són coses dque poden passar.

Quan va acabar el curs, me la vaig trobar pel carrer

i li comentà que m’havien dit que havia vingut a la festa de la residència,

però com jo no hi anava, que no me’n vaig assabentar.

Ella em respongué que si, però no se’n recordava de rés,

perquè havia begut molt, i que no sabia com havia perdut les calces.

Dona! Això només passa d’una manera no?

Suposo que si em va dir però no em recordo de res,

i si va passar em sap greu no recordar-ho.

Però no festejaves tu? Si però això si va passar és una altra cosa.

Per cert, els nois el semen us surt amb el pis o cada un va pel seu compte?

Que passa, li digué que no te’n recordes i temps si estàs prenyada?

Alguna cosa així, no saber-ho i tindre regal!

Jo no vaig poder engolir ni la saliva. En vaig posar blanc.

Dissimulà. No dóna! Ni ho vas fer, i evidentment no hi estàs!

 Ets un bon amic! I marxà donant-me un bes a la galta.

En arribar a casa vaig llançar les calces,

no volia peces de roba que em recordessin la meva irresponsabilitat.

Anys més tard, vam tenir una altra trobada,

però això ja ho he explicat en un altre tema.