dimecres, 18 de març del 2015

L’enuig és una clau

 

L’enuig és una clau

que n’ha obert alguns forrellats.

Mentre estudiava,

treballa en un local d’hosteleria

per disposar uns diners en l’època de la mili.

Allí vaig fer algunes amistats

de fora del meu territori.

Una relació estreta va ser amb un parent

dels amos que venien

per vacances a treballar al local.

En certa ocasió ja a punt d’acabar la temporada,

hi havia una excursió per les rodalies.

La dona del cap,

es va quedar sense poder-hi anar

perquè una senyora gran se’n va oblidar

d’apuntar-se i el cap li va demanar a la seva dona

que li deixés el seu lloc.

Es va emprenyar molt, però va dissimular.

El dia de l’excursió, jo tenia el dia lliure

però ja hi havia anat i no m’apetia tornar.

En havent marxat, a mig matí,

la dona del cap em va dir si volia anar a la platja,

tant me feia, però per quedar be, li vaig dir que si,

no fos que pagués jo l’emprenyada.

Feia molt bon dia.

Vam anar cap a l’aigua.

Jo li vaig dir que enganyava molt.

Ella, porqué? –eren castellano parlants-.

Perquè amb la roba que porta,

amaga molt el cos que té.

Hauria d’anar més moderna.

Es por mi marido.

Pues els de la platja be que el gaudim.

Amb aquest biquini.

Disculpi’m, però és per picar-hi l’ullet.

Li vaig explicar.

Entre tonteries i rialles va passar l’estona

fins l’hora de dinar que havíem de tornar al local.

Abans de marxar va trucar el seu home,

li va dir que estava a la platja,

però no va dir res de mi.

Jo després de dinar me n’anava a la habitació

a fer la becaina,

quan em va preguntar si volia fer el cafè amb ella.

Per compromís li vaig dir que si.

Ven vamos a mi habitación que allí tenemos una cafetera.

Doncs cap a l’habitació..

Entrem, engega la cafetera

i em diu que si de verdad te ha gustado  mi biquini,

Sense enganyar-la li vaig respondre que si.

Te voy a ensenyar otro a ver si te gusta más.

Va al lavabo, érem a l’habitació d’un hotel,

massa lloc no hi havia.

En sortir, ho va fer amb uns sostenidors mínims

i unes calces que semblaven més un tanga que res.

Amb uns ulls com a taronges

i casi escanyat amb el cafè, ella es va posar a riure.

Que cara!

Si no te gusta me lo quito.

No, no, si que m’agrada, i molt.

Però si se’l treu millor.

Dit i fet, pel que havia de treure, no va tardar gens.

Ahora el que va muy vestido eres tu, no?

M’ajudà, no fos que no ho sàpigues fer jo sol.

Mentre ho feia jo anava acariciant aquell cos,

si m’havien d’acomiadar, que fos amb raó.

Del cafè, ja ni me’n recordava.

Vam anar al llit a “retozar” com deia ella.

Una mica molsuda i baixa, però tenia ganes

i jo en volia gaudir del moment.

Ens vam besar, descobrir els mutus cossos,

animar-me el pal i eriçar els mugrons,

al poc durs i acusadors assenyalant-me sense pietat.

Després vam passar a les accions més divertides

i amb més gust.

Com sabia treballar al llit.

Em va tenint gaudint una bona estona.

Després de descansar,

em demanar que l’acompanyes a la dutxa,

on em va ensabonar tot el cos

i segui acariciant-me les parts

més sensibles d’animar-se.

Un cop aclarits del sabó,

descansà  l’esquena a les rajoles

i m’oferí novament penetrar-la

sota el raig d’aigua freda.

Havent acabat i eixuts, ens vam estirar sobre el llit.

Despullats i de tant en tant allargant

el plaer de tocar el seu cos nu.

Ja estava a punt de vestir-me

i marxar quan sona el telèfon,

en sentir la veu de qui trucava, em va agafar el penis

i comença a masturbar-me  de nou.

S’aixeca del llit i es posa de nou sobre meu

orientant el meu membre en direcció a la seu sexe humit,

i es deixa penetrar alhora que deia

si carino hasta dentro de una hora,

estoy pensando contigo, no lo sabes tu bien!

Tenemos media hora más. M’inquirí.

Hazme lo que quieras.

I al cap d’una estona de recuperar-me,

vaig trobar un altre lloc per on entrar.

Ni que dir, que li va semblar molt be.

Llàstima que la temporada s’acabava aviat.

Em va convidar a prendre cafè alguna vegada més.

Ni que dir que el seu home mai va poder venir.

Però això podria ser una altra història.

I ho va ser!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada