dijous, 12 de març del 2015

El graduat era una

 

El graduat era una

de les pel·lícules més

agosarades del seu temps.

Jo volia fer com ell, però...

La història comença

amb jocs d’artificis verbals

entre una veïna i jo,

tot encenalls i quatre rialles.

Un dia, com sempre ,

hi ha un dia que passa...

Em va dir,

que l’home li havia regalat

per l’aniversari

una llenceria sexi,

i es preguntava si el volia veure,

pensant que era una altra broma

accedí.

Em va dir que anéssim al seu pis.

Allí em va fer esperar al menjador

mentre anava a buscar-lo al dormitori.

En tornar des de la porta de l’habitació,

li vaig veure tot

de tant transparent que era 

i del res que portava a sota.

T’agrada?

I així?

Deixant-lo caure a terra.

Vens?

I tant que hi vaig anar.

Era tou el seu llit,

però el seu cos m’agradà més.

En sabia prou

per ensenyar-me algunes coses

que encara no havia fet mai

i això que tenia una filla de vint anys.

Potser per això havia tingut temps

per practicar.

Recordar la pel·lícula,

em va obrir el morbo.

Per la tarda vaig esperar

que marxes a comprar,

i trucà de nou a la porta.

Em rebé la filla.

Em digué que no parles fort

que el nuvi esgotat

d’haver treballat tot el dia dormia.

Jo li digué que ja tornaria,

però em preguntà que volia.

Li digué el motiu de la roba

però que ja...

Passa, passa ja te’l ensenyo jo.

Va anar a l’habitació de nou

i sortí amb ells posat.

Que et sembla?

Es pot millorar!

Com?

I traient-li, la vaig deixar nua,

respongué: Així.

La vaig besar,

acariciar els pits,

prémer els malucs

i poc a poc,

per no despertar el públic,

vam anar cap al llit

que al matí havia conegut.

Entre un i l’altre,

vam descansar,

seguit besant-nos

i pessigant aquells mugrons

mentre ella animava

el meu penis.

No sabria definir

amb qui m’ho vaig passar millor,

però per les possibilitats de repetir,

em vaig quedar mentalment

amb la mare.

Per fi havia complert el somni

de Dustin Hoffman,

que li havien escrit els guionistes

al so d’aquelles belles cançons.

Amb mi tot va succeir més silenciós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada