El graduat era una
de les pel·lícules més
agosarades del seu temps.
Jo volia fer com ell, però...
La història comença
amb jocs d’artificis verbals
entre una veïna i jo,
tot encenalls i quatre rialles.
Un dia, com sempre ,
hi ha un dia que passa...
Em va dir,
que l’home li havia regalat
per l’aniversari
una llenceria sexi,
i es preguntava si el volia veure,
pensant que era una altra broma
accedí.
Em va dir que anéssim al seu pis.
Allí em va fer esperar al menjador
mentre anava a buscar-lo al dormitori.
En tornar des de la porta de l’habitació,
li vaig veure tot
de tant transparent que era
i del res que portava a sota.
T’agrada?
I així?
Deixant-lo caure a terra.
Vens?
I tant que hi vaig anar.
Era tou el seu llit,
però el seu cos m’agradà més.
En sabia prou
per ensenyar-me algunes coses
que encara no havia fet mai
i això que tenia una filla de vint anys.
Potser per això havia tingut temps
per practicar.
Recordar la pel·lícula,
em va obrir el morbo.
Per la tarda vaig esperar
que marxes a comprar,
i trucà de nou a la porta.
Em rebé la filla.
Em digué que no parles fort
que el nuvi esgotat
d’haver treballat tot el dia dormia.
Jo li digué que ja tornaria,
però em preguntà que volia.
Li digué el motiu de la roba
però que ja...
Passa, passa ja te’l ensenyo jo.
Va anar a l’habitació de nou
i sortí amb ells posat.
Que et sembla?
Es pot millorar!
Com?
I traient-li, la vaig deixar nua,
respongué: Així.
La vaig besar,
acariciar els pits,
prémer els malucs
i poc a poc,
per no despertar el públic,
vam anar cap al llit
que al matí havia conegut.
Entre un i l’altre,
vam descansar,
seguit besant-nos
i pessigant aquells mugrons
mentre ella animava
el meu penis.
No sabria definir
amb qui m’ho vaig passar millor,
però per les possibilitats de repetir,
em vaig quedar mentalment
amb la mare.
Per fi havia complert el somni
de Dustin Hoffman,
que li havien escrit els guionistes
al so d’aquelles belles cançons.
Amb mi tot va succeir més silenciós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada