Abans, al poble

 

Abans, al poble,

sobre tot al carrer,

quan despertàvem a l’ebullició

de l’adolescència,

al menys entre la nostra colla,

teníem tres tipus de dones

en les que ens en fixàvem.

Les que estaven més bones

i ni es fixaven en nosaltres,

les de la nostra edat,

que no ens deixarien fer

el que volíem

i les madures.

A aquestes alçades

ja n’estava coneixent alguna.

Però gallet que era,

en volia conèixer més.

Carallot.

De vegades m’imaginava

que ho feia

– mentre tastava un altre pastis-

amb la mare d’un amic

amb el qual passava

moltes estones jugant,

escoltant música,

lo típic de l’edat.

En una ocasió,

anant al lavabo,

(s’havia de passar per davant

de la seva habitació) anant ala meva,

vaig mirar dins

per entre la porta una mica oberta

i me la vaig trobar

que es vestia per marxar.

Anava a posar-se els sostens

i només anava en calces.

Al arribar al servei,

em vaig masturbar.

La primera vegada

que ho feia fora de casa.

Volia fer-m’ho amb ella.

El seu home que feia de viatjant,

estava moltes estones fora del poble

i les males llengües deien

que en tenia una altra a la capital.

Una tarda que vaig anar a casa seva

per jugar amb són fill, que no hi era,

una amiga li va trucar per dir-li

que havien vist al seu home

amb l’altra passejant ben agafats

i afalagant-se sense miraments.

Ella amb el disgust, es va posar a plorar

i em demanar que me n’anés.

Jo veient-la com estava em resistia.

Es va asseure en el sofà

i amb les mans tapant-se la cara segui plorant.

La vaig abraçar intentant consolant-la

sense saber que passava.

Ella sanglotant, m’ho explicava.

El poca vergonya amb una altra,

que et sembla?

Em repetia constantment.

En aquell moment ni me’n vaig

adonar de la oportunitat,

estava tant capficat en ajudar-la...

Al deu minuts, encara sense estar bé,

però menys nerviosa, es va recolzar el cap en mi,

I jo com feia ma mare quan plorava,

li comença a donar besets al front, poc a poc.

Ella alleugerida per aquests petons semblava descansar.

Jo vaig continuar amb la teràpia,

però entre el seu cos descansat sobre el meu i els petons,

començava a encetar una erecció,

que amenaçava a fer-se notar a prop dels seus braços.

I tant que ho va notar,

però ferida com estava no va reaccionar com esperava.

Això es per mi?

Em sembla que si!

M’ho va descordar tot, pantalons, calçotets.

Jo suava, més de goig que de la sorpresa.

Me la va agafar amb les mans i em començà a masturbar,

lentament, suaument.

Jo animat, vaig atacar als dos flancs, pits i entrecuix,

ella s’obrí de cames per facilitar-me la tasca.

Amb la boca succionava els pits

que ja havia deixat al descobert.

Tot va passar molt poc a poc, i sorpresa per la meva edat,

va descobrir que ja coneixia el camí,

i alguna de les escasses habilitats que havia après.

Em vaig córrer dins d’ella.

Va a anar corrents al lavabo per netejar-se

no necessitava quedar-se prenyada.

La vaig veure marxar nua corrents pel passadís

i encara en vaig tindre més ganes de tornar-ho a fer.

Va dir que allò ho havia gaudit,

però que estava malament i no podríem repetir-ho.

Que no ho digués a ningú.

Podria ser que no fos el darrer,

ni que no ho féssim a casa meva,

però aquell cos no es va deixar perdre.

L’amiga s’havia “equivocat” i no era ell.

Es disculpà.

Res va canviar en aquella família.

Res? O alguna cosa es va obrir una mica més

i alguna altra vegada?