diumenge, 1 de febrer del 2015

La lleugera brisa

 

La lleugera brisa

de la mar

m'arriba a l'andana

i em regala a la vista

retalls dels teus pits,

no duus res

sota la brusa negra

translúcida

que pintava a la imaginació

els insinuants

monticles dels mugrons.

M'agradaria saber de dibuix

per traçar la forma de les cames

i acolorir-les d'aquest torrat

que ara gasta la teva pell.

Rere els foscos vidres

d'unes ulleres de sol,

agraeixo poder imaginar

de quin color son els teus ulls,

mentre em distreu

volàtil el joc

de brusa i brisa.

Aviat seràs un bell record

que aquests mots

ajudaran a mantenir l'encanteri

i endarrerir

mercès a ells

el delit del teu oblit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada