La lleugera brisa
de la mar
m'arriba a l'andana
i em regala a la vista
retalls dels teus pits,
no duus res
sota la brusa negra
translúcida
que pintava a la imaginació
els insinuants
monticles dels mugrons.
M'agradaria saber de dibuix
per traçar la forma de les cames
i acolorir-les d'aquest torrat
que ara gasta la teva pell.
Rere els foscos vidres
d'unes ulleres de sol,
agraeixo poder imaginar
de quin color son els teus ulls,
mentre em distreu
volàtil el joc
de brusa i brisa.
Aviat seràs un bell record
que aquests mots
ajudaran a mantenir l'encanteri
i endarrerir
mercès a ells
el delit del teu oblit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada