dimecres, 21 de gener del 2015

Em venen a la memòria

 

Em venen a la memòria

les notes de la nostra cançó.

La vam triar entre petons

i buscant les meves mans

el camí del teu cor.

Ens la cantàvem a l'orella

ben a prop

abans de començar

a aprofundir en la intimitat.

I ara em tortura

amb un perquè, no contestes

les meves trucades?

Perquè les paraules

que abans repeties

tota plena de joia,

ara són ressò de silencis?

Com pot ser

que se t'hagi acabat l'amor,

abans etern i inabastable?

Com potser

que no responguis a les carícies

que ahir et feien embogir?

S'ha apagat quelcom en el meu cor

que deixa inerta la resposta

que et demano.

I tant sols em queden els records

que llauren a la memòria

les sons de la nostra cançó.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada