Em venen a la memòria
les notes de la nostra cançó.
La vam triar entre petons
i buscant les meves mans
el camí del teu cor.
Ens la cantàvem a l'orella
ben a prop
abans de començar
a aprofundir en la intimitat.
I ara em tortura
amb un perquè, no contestes
les meves trucades?
Perquè les paraules
que abans repeties
tota plena de joia,
ara són ressò de silencis?
Com pot ser
que se t'hagi acabat l'amor,
abans etern i inabastable?
Com potser
que no responguis a les carícies
que ahir et feien embogir?
S'ha apagat quelcom en el meu cor
que deixa inerta la resposta
que et demano.
I tant sols em queden els records
que llauren a la memòria
les sons de la nostra cançó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada