dimarts, 13 de gener del 2015

Com un pidolaire

 

Com un pidolaire

assegut al portal

allargant la mà

per rebre l'almoina

del teu cor,

del teu cos,

de la teva pell,

de la boca

de llavis florits.

Com un pidolaire

espero el regal

que m'allarguis

quan passes

pel meu costat

i veus en el meu mirar

el que demano.

Són les galtes

que tants cops he acaronat,

són tons pits encabits

als meus palmells,

són les teves mans

carícies en el meu cos,

són les parpelles papallonejant

només un instant

i fer-me arribar

la brisa dels teus ulls.

Tots els meus somnis,

fet un breu moment realitat,

i voler creure

que el cor és pot guarir

només amb això.

però torna la nit

i el cor es desperta sol,

neguitós i gèlid,

com mai ho havia estat.

quan em parles d'amor,

s'escalfa el poc que queda

i es desgrana al llarg

del dia fins arribar

de nou el suplici

dels somnis de la nit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada