Assegut a la taula
amb una beguda
a la mà, sol en el bar,
espero l'arribada.
Amb la calma
que dóna l'esperança,
miro entre cadascuna
de les ombres
que passen
rere els finestrals
i descobrir la teva silueta.
Busco el teu somriure
burlesc en les mil cares
que em passen pel davant
i amb cada fracàs
cau de la flor de l'il·lusió
un nou pètal
que es marcirà
en el terra de l'estació.
Arriba per fi
el tren que em durà lluny
i encara espero
olorar la fragància
del teu perfum.
Només quedarà en el lloc,
l'esquelet salobre
d'una petita llàgrima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada