dijous, 25 de desembre del 2014

Un estel cau a terra




Un estel cau a terra
i es fon en la sorra
molla vora la mar,
amb ell se'n va
el meu amor,
marxant de nit,
un jorn de Nadal,
que em deixa sol
i plorant.
Versos
que marxen volant,
giravoltant
pels carrers buits
voltant la llar
que ja mai
sense ella ho serà.
Marxen records i es desfan
com la neu
en les nostres mans.
Amors que són fantasmes
que mai se'ns apareixeran.
Paraules dites a l'atzar
que ningú escoltarà.
Llàgrimes
que neixen i creixen
rodolant galtes avall.
El cor és un armari buit
que cap petó omplirà.
Deixaré mil fulls de mots nus
i cosiran ferides
que la nit deixa sagnar.
Li manca so al silenci
que em comença a embolcallar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada