Un
estel cau a terra
i
es fon en la sorra
molla
vora la mar,
amb
ell se'n va
el
meu amor,
marxant
de nit,
un
jorn de Nadal,
que
em deixa sol
i
plorant.
Versos
que
marxen volant,
giravoltant
pels
carrers buits
voltant
la llar
que
ja mai
sense
ella ho serà.
Marxen
records i es desfan
com
la neu
en
les nostres mans.
Amors
que són fantasmes
que
mai se'ns apareixeran.
Paraules
dites a l'atzar
que
ningú escoltarà.
Llàgrimes
que
neixen i creixen
rodolant
galtes avall.
El
cor és un armari buit
que
cap petó omplirà.
Deixaré
mil fulls de mots nus
i
cosiran ferides
que
la nit deixa sagnar.
Li
manca so al silenci
que
em comença a embolcallar.