Quan s'acaba la paciència,
quan el temps s’esgota,
quan veus la foscor
al davant,
i res et respon,
potser és l’'hora
de treure el pols
del farcell,
guardar-ne dins
els quatre records
i encetar el camí
sense mirar enrere,
embolcallat en l'’enyor
del que es perd.
Si tant sols
el silenci vols.
Si guardar-te de mi
es un altre silenci.
Hauré d’encetar el camí
encara que la tristor em venci.
Si tant sols
el silenci vols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada