On ets amiga?
Et se mirant
com a qui se li escapa
el mirar rere
els cortinatges
dels finestrals,
fitant de tant en tant
els flocs blancs
de les meves soledats
caient de tant en tant,
sobre el gelat terra,
fent de cada instant
un nou instant gebrat,
mancat de l'escalfor
dels teus mots.
on ets amiga?
de tants mots compartits,
de tants versos dedicats,
de tants silencis delicats...
no sabria dir-te el lloc
ResponEliminano podria dir-te on
tant sols sé
que és un temps sense temps
un espai sense nom
on s’estén la mirada
on l’horitzó no és més que una cruïlla
dels moments d’ahir
i els instants de demà
camino amb la inèrcia
d’unes passes
que no saben on van
ni pretenen arribar en lloc
... tinc escrit
que el camí és llarg
... tanco els ulls
i amago el desig
on em portaran
les passes cegues?
on va aquest anar
que no sap on va?