Escric amb tinta de nit
les paraules que la vida
ja m’amaga,
mentre el cor
encara les sospita.
I canta sons de silenci,
les cançons
que ja no recorda
un cap que desvaria,
els ritmes d’un cor
que d’enyor mor l’oblit
de les velles paraules belles.
La vida s’escapça a trossets
que volen amb el vent
de l’ombra
que va creixent per dins,
esperant noves albades
que em facin més petit,
més vell,
més del color de la nit.
http://desdeminoray.blogspot.com.es/2013/11/otra-noche-mas.html
Sempre escric de nit
ResponEliminaperquè la paraula ens il-lumina la vida.