S’enceta un dia nou

S’enceta un dia nou,
el sol encara dorm,
el pare és mort,
un jorn ple de dolor,
un jorn ple de tristor.
Pare on sou?
Crida el mot
d’un poeta mut,
d’un mot sord.
Pare on sou?...

La mare jeu,
el cap li cau,
sembla que dorm,
sembla tota ella
un plor.
El cos no li respon,
les nafres del seu cor,
no li pot sanar...
sinó vos.
Pare on sou?
Fa tants anys,
que us vareu triar,
fa tants anys
que ens vareu deixar,
des d’aleshores,
la nit és el seu color,
la bravor
de la tempesta
només ofega
el seu clam
i confon les gotes
que cauen galtes avall.
Pare on sou?
Avui doneu-li un bes,
i aquell front arrugat
no tindrà aquesta nit
malsons.
Avui doneu-li un bes,
com cada nit,
que jo ho se que li feu...
Però...
Pare on sou?