La boira m’envolta el cos

La boira m’envolta el cos,
un cos entumit
pels dubtes eterns
dels jorns infinits,
dels núvols de grisos,
dels sols esmorteïts.
Nafres que creixen
en un cos envellit,
nafres que són senyals
en un plànol molt antic.
Ombres allargassades
de dies pretèrits,
de futurs incerts,
perímetres inacabats
d’amors fugissers,
de plors antics,
de joies de pedra,
alegries fetes fum,
encenalls apagats
amb llàgrimes furtives.
Oblidar?
No pots oblidar
aquells amors incerts,
morts per rancúnies
de temps lleugers,
de rialles efímeres,
d’allò
que el vent s’endugué.
Oblidar?
Com si es pogués!
http://desdeminoray.blogspot.com.es/2013/05/el-tiempo-no-espera.html