Espiga segada

Espiga segada
pel mall d’un incert destí,
ets blat cansi
que cau desmai
en camp llaurat
i pintat a estones
del vermell de sang
de roselles mortes.
El vent canta nostres amors
entre altres espigues
encara vives
i onegen com mars daurats
les vides retallades
sense plorar d’altres espigues
d’un blat daurat.
Jura fidelitat eterna
a l’esglai daurat
que altrament oneja
al ball del vent
que ve i va,
a desgrat del so
del blat enamorat.
Canta en somort
remor la cançó
del blat enamorat
i la rosella ferida de sang
coberta a despit del tall
que l’ha fet sagnar.
Es cega l’ànima ferida,
és cec el cor enamorat,
són muts als llavis
que et volen besar,
és curta la carícia
que sempre
et vaig voler donar.
El sol amic,
el sol traïdor
em fa madurar
que arribi aviat la sega
i em faci el cor esclatar.