Cada cop

Cada cop
que em colpeja l’ànima
em fa viure més fort
el turment,
cada silenci
que el teu mot
no em respon
em fa més poruc,
cada carícia
que es perd
desfà el glaç intermitent
del meu itinerant
fugisser desmai.
Vol marxar de mi
com del des encanteri
que pinta de gris
el meu somriure eteri.
Blaveja un cel tapat cofoi
del seu gris devenir
mentre espera granissar
camps vermells de fruit.
No queda res a dir,
s’escampa
el futur en un delit...
El delit mai confessat
que et vaig voler estimar.
http://arateva.blogspot.com.es/2013/05/y-pasan-los-dias-para-hacerse-ayeres.html