Em deixes com un nin

Em deixes com un nin
en un racó oblidat
d’on tu vius una vida
que m’ha apartat,
i em deix esfilagarsat
un cor que no vol deixar d’estimar.
Vull ser el Peter Pan,
que et dugui com ombra cosida
per ser tots dos plegats una ànima unida
amb dos cossos
que s’estimen sense importar la llum
que els il•lumini a cada instant.
Toca’m mentre recordi el tacte
dels teus dits entre la roba
i desfés els temor per un oblit
que ja es comença a dibuixar.
Desfés els meus temors,
amb xarop de petons
i fes-me créixer l’esperança
d’un proper retorn.
Recull els fils
que es van desfent i cus-li al cor
els tros que duus enganxat
en algun lloc del teu cos.
Vine a veure’m al racó oblidat
i fes-me creure de nou en l’amor
que en un temps ens vam jurar.
Cus-me poc a poc les ferides
que ens van fer el temps
i els mots callats que mai ens vam dir,
aquelles carícies que descuidats
ens van perdre en cossos aliens
a les promeses d’aquell ahir
que volem tornar jugar.