per terra del darrer ram
que et vaig regalar.
Tiges marcides,
flors arrugades
en la vellesa de l’oblit.
Llueix tant sols el llaç,
vestit deslluït
d’uns jorns estimats.
Regal contingut
d’uns deus efímers
amb folre de setí
per on rellisquen
poc a poc els darrers records,
i on guardo entre els seus plecs
pinzellades dels somnis incomplerts
entrefilets enganxats
al voraviu de la pell
arran del cor adolorit.
Al fons queden batent
al plaer del vent
els porticons del finestral
des d’on ens varem acomiadar.
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com/2011/04/lo-vivido-lo-amado.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada