Cada nit

Cada nit
quan descansen els ulls,
entra al llit
com un raig
de lluna furtiu,
juga amb el mugró
cercant el camí
directe al cor,
on ha estat tant a prop,
es fa llençol
amb tacte de dits
i reconeix en la foscor
els llavis fins,
en tasta la dolçor,
imagina el cos
amb la imatge tàctil
que li arriba poc a poc,
mentre, com no,
el flaire càlid
l’omple de records.
De mots a cau d’orella
i corbes de desig,
petons de pell de préssec
i petons de cotó fluix,
de llambregades que entren
per les puntes dels dits
i endormisquen
els instants un a un,
a la seva vora, eternitat
amb data de caducitat.
Es deix portar
pel so mig silent
del seu dormir
i s’arrauleix
al seu costat
descobrint
que hi ha noves eternitats
per jugar amb el destí,
callat,
a la vora de l’amor
quiet que de tant en tant,
vola.