De l’eixut esquelet

De l’eixut esquelet,
feixuc muntatge
per sobre l’escorça seca,
estirant els branquillons
com inerts dits morts,
enlairats de cara al cel
com una mà morta
esperant que la vida
que duu amagada brolli
com grans en cadascuna
de les estàtiques articulacions
i tot i així se que amb cada brot,
amb cada flor,
amb cada fulla
el meu solitari ametller
m’oferirà un bri d’esperança,
pintada de vegades
amb pinzellades de boira,
blanquinosa,
farcida de llum,
encetant d’antuvi
una primavera
esclatant d’il•lusió.

http://desdeminoray.blogspot.com/2011/01/buscando-entre-las-ascuas.html

Em vaig fent ombra

Em vaig fent ombra
en la tarda que fosqueja
envoltat d’una boira freda
que em bateja,
i marxo més enllà
dels pensaments
que em duen fugint
d’aquell ahir
que deixo enrere
sota l’ample
d’unes espatlles cansades
ja d’un passat cosit als peus
com una mitja capgirada,
com un Peter Pan gens agosarat,
cercant el país de Mai Més
per perdre’m entre els seus racons
tants cops somiats.
Cercant aquells paisatges pintats
amb ulls d’infant
sense malícia
ni sense prejudicis
que m’han malmès.
Caminar pas a pas
fins un futur descolorit
que mai serà meu,
per carrerons que foren paradís
en algun altre malson
i plorar en cantonades
plenes d’ànimes
que ploren amb mi sense cap esme,
sense recordar
que fórem en qualsevol altre abans.

http://locurasdelpensamiento.blogspot.com/2011/01/huyo.html

Amb estels infantats

Amb estels infantats
surant al pou del got,
escoltant els mots pausats
amb tel de rauxa continguda.
Llums de barra de bar
que desdibuixen somriures
de vells confrares
que parlen
amb hàbits de lletraferits
i místiques enyorances
de versos passats
i batalles d’enginy
en les matinades
de cels oberts
i cors tancats,
de llàgrimes fàcils
i poemes prenyats
de part difícil.
Envoltats del màgic polsim
de les fades i muses
sense adonar-nos
que tan sols era el fum
contingut de l’habitacle.
Allí envoltats de somnis,
vells poetes marcíem el temps,
mentre el temps
ens anava eixugant
al lent pas de cada segons
d’una eterna nit d’estiu.

http://unanitdestiu.blogspot.com/2010/08/vaig-neixer-de-nit.html#comment-form

Com un cortinatge

Com un cortinatge
fet de teranyines,
com una boira emergent
del riu a primera hora,
torna a la memòria
l’enyor d’aquella primavera
on els rajos matiners
d’un sol curiós
jugaven entre les blanques flors
dels agosarats ametllers del jardí.
Enrere havien quedat
les cantates dels grills
i aviat s’encetarien
les caderneres i verderols
en els seus cants,
mentre,
les orenetes ballaven vertiginoses
en els seus girs
cercant aliment i fang,
jugat tot amb la cadència
que ara retorna.
Jo també vaig somiar
sota una mar blava,
amb illes de cotó
esperant que flocs
de blanques flors
pintessin d’estels
els teus cabells.
Nua m’ha tornat
la memòria aquella imatge,
d’aquell ahir,
ara tant llunyà.
De tant en tant,
penso sense angoixa
on va anar aquell instant
que em va deixar
tant a la vora
de compartir la blanca mar
dels ametllers en flor

http://desdeminoray.blogspot.com/2011/01/atardecer-entre-almendros.html

Segur que cada pas

Segur que cada pas
és un clau que et forada,
i cada escala
un silenci
que et trenca l’ànima.
Segur que a cada batec
el cor t’ofega.
Com un carrer solitari
et serà el calvari
tan lluny del guerrer
que eres abans
guanyat pel drac més covard,
esquerdat també el cor
ara ets tu a qui li sagna
i fa néixer la vermella flor.
Buit potser d’esperança
tancaràs qui sap si la porta
a aquell passat
que t’ha ferir,
deixant, no ho se,
la clau al pany de la porta.

http://unanitdestiu.blogspot.com/2011/01/pujant-per-la-costa-del-calvari.html

Pinta de glaç

Pinta de glaç
l’hivern els retrats
dels qui no hi són
amb mantell de boira
i catifa de rosada gebrada.
Vesteix el cos dels records
un calfred tallat
a mida d’enyoraments
i cantonades abillades
de tristor amb textura
de colors freds.
On resten
les darreres carícies
fent de mantell
d’un cor adolorit?
On volaren els darrers sons
llaurats acuradament
sobre el blanc salvatge
del darrer llit
on florien vermelles flors
a cada petó
sobre la mútua pell?
És desfà aquell passat
com la neu floc a floc
amb la mirada tèbia
del sol de l’oblit
que avança lentament
pels camins desconeguts
del meu cervell,
morint alhora
tu amb mi
i el passat tot sol.

http://mayusta.blogspot.com/2010/12/mi-diciembre.html

S’allisa al terra el cansat cos

S’allisa al terra el cansat cos,
cercant en els seus caus,
els teus mots,
com furibundes fures
les tímides preguntes
que mai em vares fer.
S’esplaia l’ànima
al ressò silent
dels sons dels vents,
jugant per entre els caus buits
que mai vindran a florir
a cau d’orella.
A la fi el cos erm,
pols en ell mateix,
desapareixerà pel ball furiós
dels deus de l’oblit.

http://locurasdelpensamiento.blogspot.com/2011/01/en-la-cima.html