Torna entre fogons
de plomes i tecles
a preparar-me plats de versos
i amanides de mots,
amb poca sal
que el meu cor ja no aguanta
la salabror del comiat
ni la dolçor del teu retorn,
encara es trist el pobre,
pel teu mut comiat.
Ara des del seient a peu de porta,
fitant de tant en tant la teva mar,
escoltaré de nou els cants de sirena
que deixaràs anar,
això si, amb la mesura
que l’edat del meu tresor
amagat al pit pugui esbrinar.
Fullejaré de tant en tant
les pàgines del teu diari,
mentre m’arriben
amb la flaire de vainilla
els flams recents escrits,
oloraré cadascuna de les paraules,
sense apropar-me
a l’àmbit del teu finestral
i seguiré passejant
per la vora de la mar,
murmurant com fem els vells
-amics-:
“ja ha tornat”.
http://sirens-sea.blogspot.com/2010/07/hoy-caen-lagrimas-del-cielo.html
Te agradezco muchísimos los bellos versos que has dejado en mi blog, son para mí, un bonito regalo, muy agradecida, son bellísimos.
ResponEliminaMe quedo viendo tu blog.
Un saludo.