Res es tant fràgil

Res es tant fràgil
com allò que desapareix
sense adonar-se’n.
La vida va marxant
rere els batecs enamorats
d’instants
que es fonen com el glaç
els primers dies de primavera,
com el temor
després del primer bes,
com l’escalfor
que troba la mà
quan et descobreix.
Res és tant fràgil
com la sang que s’escampa
a cada batec d’un cor ferit,
mentre s’escapa estèril
de la vida vella,
deixant la bellesa
tenyint-se de roig.
Res és tant fràgil
com el silenci
que s’apodera
quan la negra avança,
cada cop més freda.
Res és tant fràgil
com l’amor
quan neix
entre cotons
de petons
i carícies
incertes
per despullar-se de vergonya
davant l’espill
de futures memòries.
Res és tant fràgil com...

http://desdeminoray.blogspot.com/2010/06/la-noche-es-fragil.html