tant a la vora
que en som dins,
a cada porus de la pell
hi viu una història d’amor
gairebé calcada a la nostra,
reflecteix en les gotes
que brollen a cada gemec
els estels d’un firmament
de tant en tant llunyà.
Caminar per les dunes
de la pell
que esmorteix les passes,
camí de les pestanyes
allí on s’assenyalen
els pous foscos dels teus ulls,
sota un cel
cada cop més lluny.
Diguem si,
com tu em demanes,
pot ser possible
fer realitat aquest somni
sent l’ombra l’un de l’altre.
http://alotroladodetufrontera.blogspot.com/2010/02/dime-donde-queda-el-mundo.html
A l'ombra l'un de l'altre
ResponEliminapodem passar un temps,
mentre la nit és fosca
i el consol del tacte,
el frec de l'alè,
la relliscada paraula
que pot esdevenir
curta o llarga
estessa de lletres
que murmuren idees...
A l'ombra de l'altre
buscant el caliu
propi amanyagat per el sol,
colors que enverinen cossos
i nosaltres no ho sabem...
A l'ombra l'un de l'altre
ens farem lloc per els peus.
Que caminin junts de dia
que dormin junts i quiets...
............... Anton.
els somnis voleien pel meu pensament
ResponEliminatant sols cerquen
allargar la meva pell
més enllà de mi,
més enllà de tu,
potser fer-ne un
de tu i de mi,
potser un de més gran
un de diferent
qui sap que volen
aquests pensaments
que voleien dins meu,
que caminen d’un lloc a l’altre
sense saber
si demà seguiran aquí
o se’ls haurà endut el vent