dimarts, 23 de març del 2010

Assegut

Assegut
a les voravies del llarg camí
del temps endormiscat
de les eternes nits
ara que la primavera invita
amb un flaire de flors
i plantes noves,
de lliris salvatges
i iris esclatant entre les tiges
d’altres cosins
de saba i reina,
tant sols manca el so flonjo
d’una veu amiga
que de tot en fa versos,
mentre la vida es fa mort
i la flor perd l’olor i el color,
perduda n’és en un laberint
on mai hi arriba l’eternitat.
Safe Creative #1003235816940
http://desdeminoray.blogspot.com/2010/03/las-aceras-de-la-eternidad.html
a

3 comentaris:

  1. rebaixes23 de març del 2010, a les 12:28

    Assegut al tronc d'arbre mort,
    els dits prets als ulls
    consolant la llàgrima.
    els llavis muts,
    no tenen ni volen paraula...
    Eixut el cor
    la ment encapsada
    en el neguit foll, boirós
    que li nega llum a l'anima
    Es consumeix
    en el foc boig
    de la torxa del dolor
    que el té cruspit,
    arrupit d'aigua gelada.
    És un no res,
    Ell que tenia dins seu
    l'alegria i la flama de goig
    de sentir-se acompanyat
    en seva llarga vesprada.
    ................ Anton

    ResponElimina
  2. Calpurni23 de març del 2010, a les 19:09

    M'agrada el poema. Em quede amb la primera part que és més positiva, la de la flaire.

    ResponElimina
  3. © José A. Socorro-Noray23 de març del 2010, a les 21:51

    És que l'eternitat existeix
    només en el laberint
    del veritable silenci,
    quan la primavera
    neix a una llàgrima.

    ResponElimina