El negre cafè fumejava
davant d’ells,
però l’ambient que hi havia era fred.
No hi havia paraules,
ni el tacte jugant entre els dits.
El silenci pesava
i no el podien trencar.
Es van mirar,
callats i d’acord es llevaren
i sense cap mot,
es van deixar anar.
Els cafès encara fumejaven,
quan ells els van pagar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada