dimecres, 6 de gener del 2010

Cercant l’amor esbandeixes

 

Cercant l’amor esbandeixes

de la vora l’estimació.

Obcecada pel que està lluny,

ensopegués amb el que tens a prop,

caus i demanes perdó sense mirar res de res.

Llances paraules al vent i escoltes el seu remor.

Però ets sorda a les que venen de retorn.

Et deixaré fluir com les aigües del riu

que remullen els meus peus a l’estiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada