El pes de la paraula

El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)

dilluns, 30 de juny del 2025

Des d’un terrat

›
  Des d’un terrat, tancat, fosc, on cada dia de l’any com una pregària mística inexcusable, el meu cos s’asseu al terra per mi...
diumenge, 29 de juny del 2025

Mira el pont

›
  Mira el pont cavall del riu que sembla dormir sota el seu arc. I en el pont mirant endavant algú com ell mira el riu passa...
dissabte, 28 de juny del 2025

Defensen set llances

›
  Defensen set llances la mar que es cus amb l’horitzó a un cel infinit. Pinten gotes de blau amb l’aigua, la mar d’aquarel·la...
divendres, 27 de juny del 2025

Duc de la vida el color fosc

›
  Duc de la vida el color fosc d’un temor imperceptible. Penso en somnis que mai compliré, pintats segons el meu parer d’un gris...
dijous, 26 de juny del 2025

Deixo lletres impreses per a mi

›
  Deixo lletres impreses per a mi. Mai seran per a altres ulls. Les tapes seran de cartró vell reciclat d’altres llibres ja morts. ...
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web

Dades personals

La meva foto
qui sap si...
el pòsit del temps quan passa, ens dóna forma, i els avatars endureixen tant l'exterior que no deixen que flueixi allò ignot que guardem.
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.