El pes de la paraula

El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)

dimecres, 23 de març del 2016

M'he begut

›

M'he begut calent encara, amb glops de pardal el regust amarg del recipient blanc. Mirant-te als ulls, com un con...

dimarts, 22 de març del 2016

Cau la pluja en camps

›

Cau la pluja en camps d'un verd jovenívol. De cara al cel, creix la jove tija, que sense saber-ho vol ser gran i dau...

1 comentari:

dilluns, 21 de març del 2016

En la distància

›

En la distància. Dins el silenci: Rere els mots. Escoltant la mar. Mullant-me amb la pluja. Amagat en els porxos. Mira...

diumenge, 20 de març del 2016

M'ha agradat

›

M'ha agradat el gust fort, cremant, amarg. El sucre amagat vora el cor. Amb el seu mirar. Amb el seu record. ...

dissabte, 19 de març del 2016

Em veus

›

Em veus amb el mirar perdut, fitant un horitzó llunyà, que s'albira entre una boirina reticent, que no sap si marxar ...

‹

›

Inici

Visualitza la versió per a web

Dades personals

qui sap si...: el pòsit del temps quan passa, ens dóna forma, i els avatars endureixen tant l'exterior que no deixen que flueixi allò ignot que guardem.

Visualitza el meu perfil complet

Amb la tecnologia de Blogger.