El pes de la paraula

El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)

divendres, 18 de març del 2016

Passa el temps

›
Passa el temps com el lent degoteig d'una aixeta mal tancada. Passa el temps com la dansa gairebé inert d'un...
dijous, 17 de març del 2016

M'ha deixat

›
M'ha deixat a l'escaire de la taula, l'ombra d'un somriure, que s'ha quedat suau, amb melangia. ...
dimecres, 16 de març del 2016

Com un vampir

›
Com un vampir assedegat de sentiments forans, vigilo, invisible a la gent. Cerco aquell cor, aquells ulls, indefensos, ...
dimarts, 15 de març del 2016

Lluny

›
Lluny, penso en tu, en els quefers que és faran en el continu deslligar del dissabte. En el millor dels casos, assegu...
dilluns, 14 de març del 2016

M'ha portat

›
M'ha portat el cafè, sol, descafeïnat, calent, amb sucre, cullera d'argent i tassa de marca.
1 comentari:
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web

Dades personals

La meva foto
qui sap si...
el pòsit del temps quan passa, ens dóna forma, i els avatars endureixen tant l'exterior que no deixen que flueixi allò ignot que guardem.
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.