El pes de la paraula

El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)

dilluns, 23 de febrer del 2015

Et vull nua

›

Et vull nua. Et vull exultant. Et vull amb la pell mullada, amb el gust de la sal per sobre. Et vull xuclant-me l’ànima. Et ...

diumenge, 22 de febrer del 2015

M’esperes a la porta del parc

›

M’esperes a la porta del parc amb el vestit que més m’agrada. Et veig assegut a la taula mig amagada d’el bar on em quedat. El reg...

dissabte, 21 de febrer del 2015

Calla el vent

›

Calla el vent per deixar sentir les ones de la teva veu, més solament queda en tal moment un silenci, mascarada d’esperances ...

divendres, 20 de febrer del 2015

Guardo la darrera carícia

›

Guardo la darrera carícia, ja res més queda per guardar. On resten amagats els darrers mots que xiuxiuejaven sentiments que ens ...

dijous, 19 de febrer del 2015

Cau de nou la nit

›

Cau de nou la nit i jo començo a navegar entre somnis. Allargo el braç en una nova bancada i ja et tinc a l'abast. acari...

‹

›

Inici

Visualitza la versió per a web

Dades personals

qui sap si...: el pòsit del temps quan passa, ens dóna forma, i els avatars endureixen tant l'exterior que no deixen que flueixi allò ignot que guardem.

Visualitza el meu perfil complet

Amb la tecnologia de Blogger.