El pes de la paraula

El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)

dilluns, 28 de febrer del 2011

Jo era l’aire

›
Jo era l’aire que jugava amb les branques i et saludava. Jo era el flaire que et feia recordar el romer del meu vestit amb regust de...
1 comentari:
diumenge, 27 de febrer del 2011

No sóc l’ona brava

›
No sóc l’ona brava que lluita cos a cos amb la roca emergent, sóc tant sols l’aigua cansada que amb safata d’escuma et deixa els petons...
dissabte, 26 de febrer del 2011

Desgrana el temps

›
Desgrana el temps la paret de pedres velles i argamassa de ribets blancs com els cabells que hauríem d’haver tingut si la negra s’hagué...
dilluns, 21 de febrer del 2011

Duc penjat del coll

›
Duc penjat del coll un pot fosc ple de llavors que el vent i la mar m’han dut vora la llar. Cada mot que alci el vol fins terra estra...
diumenge, 20 de febrer del 2011

El meu camí ets tu

›
El meu camí ets tu amb les teves corbes i les teves costes, les teves ombres i les solanes que cauen a plom. Els amagatalls entre els...
1 comentari:
dilluns, 14 de febrer del 2011

I jo em plego als teus

›
I jo em plego als teus, allí on vaig encetar a endevinar la vida, on mestra m’ensenyares el gust dels teus llavis, no gaire lluny d’on...
diumenge, 13 de febrer del 2011

Vull deixar sobre el llenç

›
Vull deixar sobre el llenç de la teva pell pintant amb el teus dels dits els colors que m’has ofert: El verd per aquells somnis tardans...
dissabte, 12 de febrer del 2011

Plego de nou la saba

›
Plego de nou la saba que se t’escapa i fa de mi nova vida, clou la nit efímera de la solitud quan veig el primer raig de llum sortint ...
divendres, 11 de febrer del 2011

La mirada freda del mirall

›
La mirada freda del mirall em retorna la soledat grisa de cada dia, el marciment d’una pell que sense viure ha vist passar la vida dei...
dijous, 10 de febrer del 2011

Deixat en el voral

›
Deixat en el voral d’una vida que em semblava meva, rebo amb onades de freda mort la constància de la meva debilitat, del deixar anar...
1 comentari:
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web

Dades personals

La meva foto
qui sap si...
el pòsit del temps quan passa, ens dóna forma, i els avatars endureixen tant l'exterior que no deixen que flueixi allò ignot que guardem.
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.