Vigila la dona amb sa cresta alçada,
dubta entre si es guardià o victima,
però no perd de vista la mà
que agafa el braç,
per si vol canviar el braç pel coll.
El seu…
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Vigila la dona amb sa cresta alçada,
dubta entre si es guardià o victima,
però no perd de vista la mà
que agafa el braç,
per si vol canviar el braç pel coll.
El seu…
Ufanosos els pebrots
que esperen
a la vora del llorer
i de la ceba
ser trossejats,
per acabar
sent personatges principals
d’un guisat
que tothom recordarà.
Senyores de la porta,
vigilants d’un parlament
on ningú para de dir la seva,
on surten possibles vides noves
a cada jorn
que acabaran sent delícies
en plats de tots els estatges socials.
Reparteixes la cara
entre el temps i l’espai.
Et repeteixes
com somnis psicodèlics
que implementen
ànimes i esperits.
Tota tu,
repartida, junta,
unida pels ulls
que em cerquen
en un pla
que desconec.
Plantats entre el mur i el terra
verdures que cap mercat vendrà.
Miren la gent passant sabent
que ningú omplirà amb ells el plat.
Si fossin de veritat,
quina bona escalivada
podríem deixar enmig
de l’entaulat.
Corre el gall per fugir del brou,
com un personatge de conte d’infant,
fuig ben ensabatat senyor
d’un galliner mudat.
Corre, potser rere
un conill amb rellotge a la mà
o cercant un liró
amb tassa de té calent.
És tot en un instant.