El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Deixa’m somniar
per tenir amb tu, vides,
que despert no puc.
Del coll verd, l’ànec
en treu pit, cap enlaire
patina pel riu
Cada pis un món,
cada mon ben diferent.
I jo en cap d’ells.
Sempre mirant-te
ens veiem tant diferents
i sóc gelosa.
Tancar un somni
perquè no voli mai més
és tancar vides.
Surt del fons del mar
el petit gegant dormint
vol jugar amb mi.
Borra el negre
amb el vermell de les flors,
el blanc s’amaga.