El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Callats et parlen
els meus ulls per estimar-nos
ara és el temps.
Et toquen els dits
el perímetre de l cos,
sóc al paradís.
Entres a la mar,
em cau la fina pluja,
les teves gotes.
Et miro silent
volen jugar els meus ulls
cercant els llavis.
Vine, camina
per la vora de la mar
en un únic pas.
Dolça és la mel
que els llavis em donen,
tot es record teu.