El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Com si fos orgue
el vent tapa els porus
de la pell, sona.
Canta el meu vent
l’absència de tu com llum,
sona la cançó.
Va caient del cel
el raig de gotes ballant
i diem que plou.
Tens cor de pedra.
Tens ànima de pedra.
Tota tu pedra.
El carrer és mut,
fins el sol fa silenci,
ningú hi passa.
Dansa sardana
plegada entre les mans,
a cada mà ell.