El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
La rutina de cada dia
esmicola lo diferent,
el pas dels instants
desfà lo superflu.
Serà el negre menys lluent,
però seguirà tenint el seu color.
Serà el blanc, un blanc trencat,
un blanc brut,
però no un gris descolorit.
El temps arrodoneix els records
i en guarda una part.
La vida va perdent la fúria del canvi
i ens deixà breument la resta.
El dia és llarg i corre molt,
el sol es lleva aviat i se’n va tard.
Amb tantes sensacions per viure,
el temps passa volant.
Lluny queda la primavera,
l’estiu està cansat,
la tardor ja vol trucar a la porta
i l’hivern, comença a treure
les mantes de l’armari.
Tot va tant de pressa.