Mor febrer de nit,
gebrat el cor d’estimar.
Plora la galta.
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Cau blanca
i gebrada
cada llàgrima
des del meu
núvol amagat,
allí on deso
els versos
que escric
quan penso amb tu.
Pinta de boira i gel
el terra on descansen
els somnis pintats
amb pinzells celestials.
La terra,
on visc,
on escric,
on penso,
on em delit
per poder-te ho dir,
veu con son silents
els sons,
i en el seu lloc,
han acollit
les salobres gotes
que plora el cor.
Nevat queda
el meu entorn
i jo amagat veig
resplendent
el sol en la capa
que ha caigut
per què la puguis
trepitjar.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2023/02/aquarelles-amb-sentit.html