Tens els meu braç just
envoltant-te el teu cos
per prémer el cor.
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Em crida el silenci
d’aquests dies.
Reposa el temps,
entre les pedres
que les estacions
han modelat.
Si avui vens amb mi,
no hi hauran paraules,
només repòs
d’ànima i cos.
Moments de quietud,
instants de recerca.
Si el silenci et parla
caminaràs
entre el passadissos
d’un passat
que l’ahir
et recorda
breument.
L’aigua
calmarà l’esperit
assedegat,
i un bes aimant
et farà gaudir
del merescut repòs.
L'avui va caient
en l'oblit
minut a minut.
Recordant un ahir
fugisser,
que va esvair
unes febles esperances
que intentàvem
fer realitat.
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2022/10/1-2-3.html
Demà, un potser
que mai sabrem com serà.
Tres instants de la vida
que mai viurem
conjuntament.