El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Tu sempre dubtes.
Cerques les dues cares
sense resposta.
Amb els dos petons
tan innocents, són punyals
directes al cor.
Jo amb els teus ulls
tinc el futur a l’abast,
tu, jo i el món.
Sempre et penso,
t’estimo el cos tot dolç,
sempre seré teu.
Dolces meves mans
que fan i desfan enlloc
tota finesa.
Mans amb mans, juntes
fermant els seus dits ben fort.
Aguanten el temps.