El pes de la paraula: de març 2020

dimarts, 31 de març del 2020

Pacient com aquell esguard silent,

va escoltant les històries velles

de pedres belles,

mots que suren per l’aire quiet

d’un jorn pacient.

I sentir dins meu

que tinc tant a la vora

tresors incalculables

que mai podré guardar

entre les puntes dels dits

el desconegut camí.

Viure amb tu!

Un racó tant sols,

un racó a la vora

de la casona.

Sona música,

creix el cant dins nosaltres

és el so més bell.

amb l’escuma de damunt

fa un bon retrat.

l’aigua entre balls contents,

saltironant-hi.