sobre els carnosos llavis
afinant un a un els instants
curts i volàtils
que ens uneixen
més enllà de l’espai.
Amb cada estona
m’aprenc una nova cançó
que repeteixo en la soledat
on m’abandones
en acabar el concert.
Recordo llavors
les primeres classes de guitarra,
tanyen nus els cossos
cadascuna de les cordes del teu.
Cada cop sonen més
de tant en tant les melodies
que ens dediquem,
cada cop són més esquinçats
els sentiments que sonen,
però encara recordo
el so de la guitarra
i el seu gust... melòdic.
http://arateva.blogspot.com/2011/05/el-guitarrista-en-mis-labios.html