dimecres, 23 de març de 2016

M'he begut



 
M'he begut
calent encara,
amb glops
de pardal
el regust amarg
del recipient blanc.
Mirant-te als ulls,
com un condemnat.
Aleshores, ho he sabut,
tu ets el somni,
tants cops somiat.
http://elpesdelaparaula.blogspot.com.es/2016/03/mha-agradat.html

dilluns, 21 de març de 2016

En la distància





En la distància.
Dins el silenci:
Rere els mots.
Escoltant la mar.
Mullant-me amb la pluja.
Amagat en els porxos.
Mirall dels finestrals.
Com ombra dins la boira.
T'estimo en la distància
que ens separa.
T'estimo dins el silenci
que ens envolta.
T'estimo rere els mots
d'aquells versos que mai
escoltaràs.
T'estimo escoltant la mar
quan ens parlava
del nostre amor.
T'estimo mullant-me
amb la pluja,
que cau mentre et veig marxar.
T'estimo amagat en els porxos
allí on l'ombra
de la nit m'acompanya.
T'estimo en el mirall
dels finestrals,
mentre et recordo
com t'estimo
en la distància...
http://zel-aramateix.blogspot.com.es/2015/03/testimo.html

diumenge, 20 de març de 2016

M'ha agradat




 M'ha agradat
el gust fort,
cremant,
amarg.
El sucre
amagat
vora el cor.
Amb el seu mirar.
Amb el seu record.
http://elpesdelaparaula.blogspot.com.es/2016/03/mha-deixat.html

dissabte, 19 de març de 2016

Em veus




Em veus
amb el mirar perdut,
fitant un horitzó llunyà,
que s'albira
entre una boirina reticent,
que no sap si marxar o tornar.
No sents
pel meu silenci
ni el brunzit
dels insectes
ni l'udolar
d'un vent
que vol arribar.
No llegeixes
en els meus mots buits
cap vers
ni per encetar
ni per acabar.
Potser veus créixer
per l'esquena envellida,
l'eriçada por
que s'esmola i clava,
en la pell
cada cop més resseca
del meu cor.
La por de la soledat
i del silenci de matinada,
sense més so
que el degoteig
de la rosada,
sense més escalfor
que el sol ixent
de la primavera nova.
La por que gela els ossos
i es queda a fer-nos companyia.
http://paraulesimots.blogspot.com.es/2015/09/ho-saben-els-ocells.html

divendres, 18 de març de 2016

Passa el temps





Passa el temps
com el lent degoteig
d'una aixeta
mal tancada.
Passa el temps
com la dansa
gairebé inert
d'un branquilló
en tarda
de xafogor.
Passa el temps
en la remor constant
dels grills cantant
fins la posta de sol.
Passa el temps
en l'anar i venir etern
de les ones
d'aquell mar tot canviant
que ens deixà sols.
Passa el temps
en les cabrioles aèries
dels núvols
de tots colors
que s'escampen
i fugen
dels nostres records.
Passa el temps
en l'acurat adéu
del darrer petó,
mentre es separen
els llavis
en un mut comiat.
Passa el temps,
i tu i jo,
i els records es fan vells,
i els ulls s'acluquen
cada cop més,
però resta
per sempre
el que va passar.
http://delcielotecaenlosclavos.blogspot.com.es/2012/12/represa.html